Cuida’m, és el nom del meu treball final de grau basat en la creació d’una peça de joieria contemporània derivada de l’estudi, investigació, observació i composició de diferents matèries generades a la meva llar. D’una banda de les matèries que es generen en el dia a dia fruit del seu manteniment i conservació, però també, d’altra banda, de les matèries que es desprenen de la cura diària personal dels integrants de la meva família i dels animals i plantes que hi habiten.
En definitiva, matèries que serien o son considerades de rebuig i que aquí pretenc dotar-les de bellesa i construir un nou diàleg entre elles. Unes matèries que recobren vida i tornen a tenir una segona oportunitat, una nova forma i estètica.

En quant la metodologia i procés he anat fent una classificació de tots els materials que he recollit a l’interior de casa meva. Per una banda, materials orgànics que es derivaven de les restes vegetals d’algunes plantes de casa, cabells humans que es quedaven atrapats als raspalls del bany, fils que penjaven d’alguna estora, petits retalls de roba que ja quedaven en desús,…

A partir d’aquí i despres de vàries proves de com poder ajuntar els diferents materials recollits, he començat a treballar amb l’ajudar d’un teler. Un teler que he construit particularment per aquest projecte i amb les necessitats i mides necessàries. Una peça confeccionada amb la tècnica de la teixiduria o també anomenat “tissatge” que pugui envoltar el meu cos, concretament per la part del meu coll i així crear aquesta peça de joieria.

El teixit ha anat agafant forma, disposant cadascuna de les matèries l’una al costat de l’altra. Equilibrant colors, textures i volums per tal que el resultat sigui agradable estèticament i també es pugui identificar part de les matèries que el componen.

A banda, també he treballat la part del tancament de la peça. Després de varis esbossos i estudis compositius decideixo treballar una tanca formada de llautó on s’hi disposa una punta realitzada amb ganxet de la meva àvia que també ha estat trobada a un dels calaixos de l’interior de l’armari de casa. Combinant diferents tècniques de joieria tradicional i algunes tècniques més avançades vaig donant forma als elements per tal d’arribar a l’ojectiu final.

El resultat final és una peça que es transporta damunt el cos, per retornar la matèria a ser visible. A fer visible l’invisible.